La sexualitat en el post part

La sexualitat que experimenta la dona durant el cicle de reproducció (embaràs, part i puerperi) segueix sent un autèntic misteri per la majoria. Culturalment, es concep l’embaràs com un moment poc sexual en el que la dona paradoxalment s’apropa més al símbol de la verge que al de la mare sexuada. Per altra banda, moltes parelles tenen por de fer mal a la criatura o dificultar l’embaràs. La realitat, però, dista molt d’aquestes idees, ja que l’embaràs (sempre i quan no sigui de risc) és un moment de la vida de la dona amb una sexualitat genital molt intensa.

L’úter, un dels òrgans més importants en el desig, l’excitació i l’orgasme, augmenta espectacularment de dimensions i conté un ésser viu que a poc a poc va adquirint moviment. La vagina i la vulva estan més lubricades degut al gran tap mucós que tanca l’entrada a l’úter i més obertes i irrigades a mesura que avança l’embaràs. Tot això du a un augment de les sensacions en aquesta zona i del desig i el plaer sexual.

Durant els mesos posteriors al part, la dona es veu sumida en una intensa història d’amor amb la criatura. Les precursores d’aquest idil·li són les hormones que es segreguen just després del part  i a través de la lactància. La natura és sàvia i el seu objectiu és que la mare estigui totalment entregada en la protecció i nutrició del nounat. La prolactina, responsable de la lactància, és un inhibidor natural de la libido adulta. D’aquesta manera, la libido de la mare està dirigida cap a la criatura i el seu plaer físic es centra en l’estimulació dels pits.

Tot l’anterior indica que la creença generalitzada de que després de l’alta mèdica, quaranta dies després del part, la vida sexual de la parella tornarà a ser “com abans” és totalment fictícia. El desig cap a la parella adulta no retornarà, i quan ho faci serà poc a poc, fins que tornem a tenir cicles menstruals, és a dir, unes tres setmanes abans de la primera regla. Si es practica la lactància a demanda, els cicles menstruals no solen reaparèixer abans d’uns quatre mesos i en bastants casos fins més enllà del primer aniversari.

Abans i després del naixement la parella de la mare està igual, commoguda, emocionada, nerviosa, però sense grans canvis hormonals que afectin la seva sexualitat. Per tant, en general les parelles esperen el moment de reprendre la vida sexual que tenien abans del naixement.

Això només serà possible si estem disposats a esperar, escoltar i respectar els desigs de l’altre, i buscar maneres de conjugar ambdues necessitats.  Després d’aquests primers mesos, la nostra vida sexual haurà millorat molt en les dimensions de l’amor, la comunicació, la sensibilitat i la consciència de l’úter i els pits, i les maneres d’expressar el nostre desig i afecte a través de vies més creatives, més enllà de la penetració.

Article publicat al setmanari La Directa

Il·lustració: Juliana Montañés

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Articles en català. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s